charging… please wait
Com alguns assidus al blog sabreu, aquest any he aprovat oposicions al cos de Professors de Música i Arts Escèniques a la CV. Una de les meves motivacions principals és la docència, i esperar en convertir-me en el millor «educador» que puga arribar a ser. La meva idea era donar, aquest any, classes de Piano (Ensenyances Elementals i Professionals), Piano Complementari (per als no pianistes) i Conjunt (l’assignatura teórico-pràctica col·lectiva dels pianistes), però per una sèrie de circumstàncies, entre les que destaca el fet de la meva falta d’antiguitat, no he pogut agafar cap d’aquestes assignatures, i hauré de fer a jornada completa de Pianista acompanyant. Una tasca també molt gratificant, però que en el meu centre, pareix ser, ningú volia agafar.
Per als que no sàpiguen del que estic parlant, la feina de Pianista acompanyant consisteix en aprendre tot el repertori (la part de piano, clar) dels alumnes d’altres instruments per a acompanyar-los en classes i audicions. En el meu cas em tocarà estudiar i interpretar tot el repertori de la família de metalls dels 10 nivells que s’imparteixen al meu centre (4 d’elemental, i 6 de professional). I axó engloba a trompes, trompetes, trombons, tubes, etc…
No tindré directament alumnes, sobre els quals programaré, ni avaluaré, ni faré funcions de tutoria…etc… Però aprofitaré la situació que m’ha tocat, junt amb altra companya de nova incorporació en la mateixa situació, per a realitzar una investigació dins un seminari de treball, sobre l’actual situació legal, real, i pedagògica del Pianista Acompanyant de primera mà. I intentar millorar les cosses, per a que no enquiste en una tasca que ningú s’anime a agafar al centre.
No obstant, també agafaré aquest curs, per preparar-me amb més temps el projectes que tenia en ment per a enguany.
així, que…
CHARGING… PLEASE WAIT