Screensavers per a l’stand-by

Ja queda poc. En teoria, prompte, els screensavers han de deixar de servir-me. De fet, els protectors de pantalla ja no serveixen als ordinadors. Els protectors de pantalla van veure la llum per a evitar el «screen burn effect», és a dir, que si hi havia text o imatge durant molt de temps de manera estàtica en una mateixa zona de la pantalla, al final quedaven com residus, llavors amb el protector de pantalla, amb les seves imatges en moviment s’evitava aquest problema. Per altra banda, l’analogia dels ordinadors amb les ments humanes sempre m’ha agradat, i no puc evitar observar ací també com fàcilment podem adaptar açò a determinades actuacions de la ment humana. De com a voltes els nostres pensaments també necessiten de «protectors de pantalla» per a evitar estar pensant en un continuu rerefons que a voltes pot deixar residus innecessaris. Aquest crec que és un problema prou generalitzat dels nostres temps, i un dels protectors de pantalla més utilitzats és el iPod (o altres mp3). Perquè d’aquesta manera podem continuar fent altres activitats, sense que aquest rerefons ens molesti: ja que està ocupat amb la música que està sentint. No tant la lectura podria servir com a protector de pantalla, perquè aquesta ens obliga a prestar atenció i a voltes, això ja és massa demanar.

Be, doncs. Com deia al principi, abans els protectors de pantalla eren necessaris per a evitar el «screen-burn-effect», però amb els nous monitors ja no són necessaris, i ara sols tenen un aire d’antigalla inútil i diversió. No obstant, vaig a fer una petita ressenya d’alguns protectors de pantalla que m’han cridat l’atenció últimament, a mode de petit «bestiari»:

• Amb estil: Fliqlo, crea un rellotge a la antiga, d’aquestos amb solapes.
• Per als nostàlgics: Briblo, la suma de Lego + Tetrix.
• Per als amants de la fotografia: Screensavr, utilitza les fotos de Flickr (teves, de grups, favorites, etc..)
• Per als molt frikis: SETI@home, converteix el teu ordinador en una petita part d’un ordinador distribuït a escala mundial, dedicat a analitzar senyals de l’espai, en busca de vida intel·ligent extraterrestre.(sic)
• La meva elecció: Electric sheep. Ja ho va dir Philip K. Dick (Do Androids Dream of Electric Sheep?) i va inspirar l’obra mestra cyberpunk: Blade Runner. Al igual, que el de SETI, el teu ordinador passa a formar part d’una red global on entre tots és calculen complexos fractals a temps real, pots puntuar-los positiva i negativament, per a que els que més puntuació hagen obtingut es combinen per formar-ne nous.

• ← de humanos 2.0, "shy tech" e iPhones
• AAAAAAAAAHHHHHHH!!!!!! →